Tourists join in militant anti bullfight demo

El món de la tauromàquia també està en crisis. Aquest fet es fa més que plausible ja que únicament hi haurà tres corregudes aquest estiu. Per això, unes cent-cinquanta manifestants es congregaren ahir i un grup important d’activistes desobeïren les ordres de la Guàrdia Civil i es negaren a situar-se a cent metres de la plaça, i se situaren enfront d’aquesta per poder ser més visibles, donar veu als bous torturats i dignificar així la lluita animalista.

D’aquesta manera, a fora hi havia un nucli important que clamava contra la denominada vergonya nacional, mentre que per la porta anaven entrant les espectadores de la tortura i el sadisme, les quals gaudeixen del sofriment de sis animals. No obstant això, no totes les espectadores eren espanyoles o mallorquines, sinó que sis autocars arribaren carregats de turistes enganyades pensant que assistirien a un espectacle típic de les Illes Balears i es trobaren amb la vergonya i la crueltat.

Mentrestant, a dintre, sis bous feia dies que sofrien la maldat humana. Com és habitual en aquests tipus d’esdeveniments, els bous segurament foren transportats de la Península asfixiats en petits caixons on sofriren estrès i els torturaren abans de sortir a la plaça perquè sortissin excitats i cansats, els hi afaitaren les banyes per protegir el torer, els hi administraren diürètics i laxants per debilitar-los, els hi tiraren sacs d’arena sobre el llom i els testicles per esgotar-lo i la vaselina que els hi posaren sobre els ulls els hi dificultà la visió. Així deixaren el malaurat cos d’un animal abans d’assassinar-lo. Així dDoncs, on és la valentia del torer que s’enfronta a un animal torturat i sense forces per fer-li front? Se la degué deixar a casa o, segurament, mai no l’ha tenguda.

Un a un, els bous sortien (això sí, per la porta de darrera) ja morts on un camió esperava els seus sagnants cossos. Les activistes cridaven per cada bou i assenyalaven amb el dit les causants. Però, paradoxalment, cada cop sortien més turistes de la plaça, greument afectades per la cínica visió, plorant i aplaudint les activistes i, fins i tot, situant-se amb elles per lluitar per l’abolició de la tauromàquia. Així són les coses: els promotors taurins necessiten les turistes perquè la plaça sigui rendible, però quan aquestes veuen del que es tracta realment, fugen i s’indignen amb la seva crueltat.

La concentració continuà fins al final de la correguda i la Guàrdia Civil identificava activistes per fer fotos o per cridar. No obstant això, el moment més crític fou quan, acabada la correguda, sortiren les taurines que provocaven les manifestants. Aquestes seguien cantant els seus càntics a ritme de “Tots vosaltres feis pudor a sang” fins que els torers sortiren i algunes activistes els hi llançaren els cartells i pegaren cops al cotxe. Així acabà la correguda, amb insults i provocacions del públics mentre que les manifestants es limitaven a criticar els còmplices de tal barbàrie i a acusar directament els assassins. Per això, totes les activistes se n’anaren amb la sensació d’haver fet tot el que varen poder, fet que va quedar clar amb l’acte de desobediència civil quan es negaren a estar situades de forma marginal i situant-se front dels taurins.