4t Festival de Cinema Anarquista de Barcelona.
Del 28 al 31 de Maig.
A la Casa de la Solidaritat, c/ Vistalegre 15(Raval)

FCAB’14 (Promo 2) from fcab on Vimeo.

No tenim il·lusions: el cinema és sens dubte el pitjor mitjà per difondre el que sigui en temps d’escassa imaginació. És pur oci, mentre que més enllà a l’horitzó treu el cap un guió que ja ens han explicat, un muntatge que ja hem visionat, uns crèdits que ja hem llegit. La realitat fa molt que va superar la ficció i tot sona a un dolent remake (la crisi, els messianismes nacionalistes, les organitzacions formals i informals, la repressió, les velles utopies…), és l’etern retorn. Però hi ha un detall que cada vegada ressalta més en la “mise-en-scène”: tota la decisió presa per la ciència és determinada (predeterminada) per la lògica financera, per la lògica del domini, i és llavors on l’avenç temporal es transforma en un pervers laberint sense sortida, en un etern travelling de plans contrapicats.

Algunxs repetiran: “Quelcom miraculós urgeix. Quelcom “impossible””. I per això aquí seguim lxs que formem part d’aquest “impossible”, d’alguna cosa que també ja és vell, lxs que sabem perfectament que aquest film acabarà malament però que ens reservem per nosaltres els plans zenitals –destruint drons pel camí–, perquè no ens oblidem dels temps en què els éssers humans sabien volar, molt abans que qualsevol pel·lícula, molt abans que qualsevol Leviatã. I gaudim del present en les nostres clavegueres, a les nostres festes de birra barata, en les nostres cantines de vegetals reciclats, a les nostres biblioteques de llibres mal impresos, en les nostres fires del llibre i en els nostres festivals de cinema, a les nostres zones autònomes possibles i òbviament temporals.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

n