The busy and anarchist social center L’Horta celebrates its tenth anniversary with a show of strength and the ever-latent threat of the Integrated Action Program (PAI) of Benimaclet
May 9, 2022 by Marc Campos on La_Directa translation thefreeonline
In the neighborhood of Benimaclet, in the north of the city of Valencia, caressing the edge of the orchard despite the presence of the Ronda Nord – the metropolitan road structure that surrounds this side of the city – grows every day a historic farmhouse of high ethnological and architectural value dating from the late eighteenth century.
At the end of Carrer Diógenes López Mecho, next to Plaça de les Tretze Roses – named after the Feminist Assembly of Benimaclet – we find, always with open arms and doors, the Center Social Okupat i Anarquista (CSOA). Horta.
The estate, known since its inception as the Tello Farmhouse, dedicated to the cultivation and sale of flowers (Flores Amanda, formed by a farmhouse, courtyards and nursery on the Camí del Farinós 16–, was included in 1989 –in of the General Plan of Urban Planning (PGOU) – in an urban program that, until 1999, would be developed through expropriation and, from then until now, through a process – legitimized under the “general interest” by the municipal administration – which grants the disposition and urban exploitation of the lands to a construction company, under the name of Integrated Action Program (PAI) of Benimaclet-Est.
The Alqueria Tello was abandoned by companies and institutions, beginning a process of degradation, aggravated from 2003. In 2005 there was a first occupation
The farmhouse, which has two buildings, took on the dual function of housing project and Occupied Anarchist Social Center (CSOA). In this first stage – from 2005 to 2007 – conflicts arose between a family that lived there and the youth of the CSOA, to which was added the harassment of police and thugs paid by the ex-owner – thus assuming the end of the project of ‘occupation, both social and housing.
At the end of March 2012, during the general strike, around thirty people again occupied the estate with a clearly political aim, giving birth to what is now known as the Anarchist Occupied Social Center (CSOA) l’Horta.
Thus began the process of restoring, recovering, and cleaning the space; the buildings were rehabilitated and the land re-plowed.
‘Mafalda’ performance during the musical night of the birthday | Jaume Ferrando
According to Irene, a member of the CSOA l’Horta Political Assembly, ”. But – as they recall – the permanent alert was not the only feeling that was lived in those first months, also the illusion, for a space so full of opportunities.
“We received support from other occupied spaces, such as the now defunct CSO El Nido and CSO Proyecto Mayhem,” says Irene. And he added: “We are certainly the heirs of other spaces, of other struggles.”
Since then, the CSOA l’Horta has forged numerous links with other political spaces and projects, especially in the neighborhood where it grows, Benimaclet, such as the Feminist Assembly, the Social Center Bar (CSB) Terra or the Cuidem Benimaclet neighborhood assembly. .
At the same time he has participated in city-wide projects such as Juntes sin por, Valencia is not for sale or EntreBarris, and always with an internationalist look – in colleagues from other parts of the world, as has been evident with the visit of International Brigades over the years, such as in 2021 with the visit of the Zapatistas of La Gira Per La Vida – members of the Zapatista Army of National Liberation (EZLN) and the National Indigenous Congress (CNI).
Thus, for 10 years, “it has become a physical space where to carry out the different struggles –such as the struggle for housing and for the territory–, to orient a social transformation, a new world, for self-management, the occupation and transfeminism ”.
“The CSOA l’Horta has not stopped expanding beyond the green fence of the old Alqueria Tello, and weaving a revolutionary social network strengthened with dynamics based on solidarity, mutual support and, ultimately, of anarchy, ” they say.
The best strategy is to “have us”
During the first months of activity, many self-managed orchards sprang up around the farmhouse, which currently form a total of 84 plots in an area of 8,000 square meters. This is how one of the first groups in the space exploded like a new flower: Hortets. (mini gardens)
Along with Hortets, and with the passage of spring, the groups and projects multiplied. Today we find, in addition to Hortets, the Assembly of Solidarity in Mexico, the Defined Management Group, the Liberated Musical Space, the Casita de la Huerta, Muai Tai, the Anarchist Library of l’Horta, the Horta Political Assembly, Legerin Azadi, Arada, GRAMA, Teatre Mariner, the Feminist Assembly of Benimaclet and the Valencia Employment Office.
“The CSOA l’Horta is everyone’s home, if there are anyone’s homes.” This is how Adrià, a member of the CSOA l’Horta, sums it up in several of its assemblies. Who doesn’t hesitate to point out that “the best strategy is to have us.”
As we are told by the legal team, L’Horta is in constant legal danger. “It is a time of post-offensive by the SAREB, through a fund manager and toxic assets for various companies: NOW ASSET MANAGEMENT SL”, explains one of the lawyers. (note: SAREB is a state funded bank set up to manage toxic assets of other banks after the 2008 crisis.)
“Currently and until now, SAREB SA has not been able to motivate the cause enough to be able to evict L’Horta,” they say.
In this regard, we must remember the attempted illegal eviction perpetrated on December 14, 2021, the stoppage of which they consider “a political victory.”
So far, they have won two proceedings against L’Horta, since, according to the legal team, “we know 300% of the legal, cadastral and registration evolution of the space, while the SAREB has not been able to verify the square meters that it claims to own ”.
The old farmhouse is surrounded by self-managed gardens | Jaume Ferrando
In addition, they point out that Horta is also threatened by Valencia City Council, which through administrative channels “could orchestrate an urban operation that, by force of law, could shake Horta’s political project.”
The Integrated Action Program (IAP) is now being developed as a SPECIAL PLAN “to – according to the legal team – legitimize a design of the old IAP without any modification in terms of buildability.”
From the Cuidem Benimaclet neighborhood assembly, from where they fight daily in defense of these agricultural lands, they assure that having the CSOA l’Horta in the neighborhood gives them a lot of strength.
In the words of Mireia, a member of Cuidem Benimaclet, “the CSOA is a lung that reminds us of the importance of the vegetable garden, which is part not only of our neighborhood but of the whole city of Valencia, and that this is a space where Collectively we can sow utopias, as we have already done with the experience of all the orchards occupied during the last ten years ”.
All these self-managed and occupied orchards, irrigated with water from the Alegret river branch - belonging to the Séquia Major de Mestalla - would now be threatened by the plans of Valencia City Council.
But all these self-managed and occupied orchards, irrigated with water from the Alegret arm – belonging to the Séquia Major de Mestalla which historically nourishes the lands of this point of the orchard are threatened by the plans of Elisa Valía – councilor of the Integral Water Cycle, Neighborhood Participation and Action, Transparency and Open Government, and President of the Metropolitan Entity of Hydraulic Services (EMSHI) – who considers that the arm of the Alegret must be cut for health reasons.
This decision would affect not only the vegetable gardens of the CSOA L’Horta, but all the self-managed orchards in the Benimaclet district, such as those of the Benimaclet Neighbors Association (AAV).
However, Mireia concludes: “We will continue to organize ourselves from the margins, the backbone of the popular movement as we have done for the last 10 years at the CSOA l’Horta, which has taught us all that politics is also part of life daily, which can be transformed from everyday life, whether it’s dancing folk dances and planting your own vegetable garden, as if training for collective self-defense ”.
10 years of occupation, transfeminism and anarchism
A festive weekend for 10 years of struggle. Between May 6 and 8, the space for political organization, but also for meeting, has hosted various activities, always outside the capitalist and patriarchal logics, where all identities have been welcomed, but not all attitudes.
On Friday, the “10 years of community in struggle, the best strategy, having us” conference began with an intergenerational ping-pong championship, a trivial squat and various performances, including a dance-hall by of the Riot Roses VLC, Waterparties PD and a musical surprise: the performance of the famous Valencian group Mafalda.
The next morning, the day was born with the intervention in the Jarderna Lluerna by Cuidem Benimaclet. A volleyball court was set up and several trees were planted, including an olive tree, a mulberry tree, a fig tree and a hawthorn tree.
Performances also took place, such as the Pepe Ruiz concert just before the community vegan paella or the concerts with El Indigente Cognitivo, Asko i Susto and DJ Ortera Lara.
In the afternoon we were able to attend the talk “Is it possible to fight fascism on social media?”, With Cuellilargo Collective and Proyecto UNA, and the presentation of the ILP Regularization Ja! ‘this question.
The work Ungovernables, by the company AtiroHecho was one of the most vibrant moments of the night | Jaume Ferrando
Presentations continued on Sunday: Human Rights Brigades in Chiapas, by ASMEX, Autonomia P’urepecha and defense of the territory in Mexico, with Lilia Prado and Forest Firefighters in Fraud of Law with the presence of unions such as the central anarcho-syndicalist General Confederation of Labor (CGT), Intersyndical and the General Union of Workers (UGT).
The tenth anniversary ended with a manifesto calling for "a call for self-organization, against encouraging the military and taking sides, to have and maintain communities of popular struggle."
Also noteworthy is the open day of the La Casita de la Huerta project – a free learning space for girls – and the folk dance workshop taught by Les Postisses, as well as the raffle for a bicycle donated by the Cyclo-Oficina Engranuja del Baix Social Okupat (BSO) Ca la Caixeta and a box of vegetables from the transfeminist and libertarian agroecology project Les Mikorrizes.
Political excitement erupted, and Ungovernables from the political theater company AtiroHecho, along with Anaïs Florín’s exhibition Els Crits by the show and spectators, did the rest.
Paying homage to all those spaces that the CSOA l’Horta inherits: CSO El Nido, CSO Proyecto Mayhem, La Ingovernable, Ca l’Estudiantat, Kasal Popular Flora, Talarena, Pepica La Pilona, Kasal Popular de la Saïdia and L ‘Hell among many others; “Thus leaving a record – paraphrasing one of the sentences the show Ungovernables – of those small daily struggles carried out by countless anonymous people.”
Benimaclet CSOA l’Horta PAI Benimaclet Est Sareb Valencia
Una dècada baix el signe llibertari
El centre social okupat i anarquista L’Horta celebra el seu desè aniversari amb una demostració de força i amb l’amenaça sempre latent del Programa d’Actuació Integrada (PAI) de Benimaclet
Xerrada dels bombers forestals del País Valencià en el marc del desè aniversari del CSOA L’Horta / Jaume Ferrando
PUBLICAT: maig 9, 2022
Al barri de Benimaclet, al nord de la ciutat de València, acariciant la ribera de l’horta a pesar de la presència de la Ronda Nord –l’estructura viària metropolitana que rodeja aquest costat de la ciutat– creix dia a dia una històrica alqueria d’alt valor etnològic i arquitectònic que data de finals del segle XVIII. Al final del carrer Diógenes López Mecho, a tocar de la plaça de les Tretze Roses –batejada així per l’Assemblea Feminista de Benimaclet– hi trobem, sempre amb els braços i portes obertes, el Centre Social Okupat i Anarquista (CSOA) l’Horta.
La finca, coneguda des dels seus inicis com l’Alqueria Tello, dedicada al cultiu i venda de flors (Flores Amanda, formada per una alqueria, patis i viver en el Camí del Farinós 16–, va ser inclosa l’any 1989 –dins del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU)– en un programa urbanístic que, fins a 1999 es desenvoluparia per via d’expropiació i, a partir d’aleshores i fins ara, mitjançant un procés –legitimat sota “l’interès general” per part de l’administració municipal– que atorga la disposició i explotació urbanística dels terrenys a una constructora, sota la denominació de Programa d’Actuació Integrada (PAI) de Benimaclet-Est.
L’Alqueria Tello va ser abandonada per empreses i institucions, iniciant-se un procés de degradació, agreujat a partir de 2003. L’any 2005 va haver-hi una primera okupació
L’Alqueria Tello va ser abandonada per empreses i institucions, iniciant-se un procés de degradació, agreujat a partir de 2003. L’any 2005 va haver-hi una primera okupació. L’alqueria, que disposa de dos edificis, va assumir la doble funció de projecte de vivenda i Centre Social Okupat Anarquista (CSOA). En aquesta primera etapa –de 2005 a 2007– van sorgir conflictes entre una família que hi vivia i el jovent del CSOA, al que es va sumar l’assetjament policial i de matons pagats per l’expropietari– suposant així el fi del projecte d’okupació, tant del social com de l’habitacional.
A finals de març del 2012, durant una vaga general, al voltant de trenta persones van okupar de nou la finca amb un objectiu clarament polític, engendrant allí l’avui conegut com a Centre Social Okupat Anarquista (CSOA) l’Horta. Començava així el procés de restauració, recuperació i neteja de l’espai; els edificis es van rehabilitar i les terres es van tornar a llaurar.
Segons ens explica Irene, militant de l’Assemblea Política CSOA l’Horta, “els cinc primers mesos de l’okupació van ser molt durs, tant pel que fa al treball intern de redignificació, com pels torns de vigilància per assegurar l’espai”. Però –segons recorden– l’alerta permanent no era l’únic sentiment que es vivia en aquells primers mesos, també la il·lusió, per un espai tan ple d’oportunitats. “Vam rebre suport d’altres espais okupats, com els ja desapareguts CSO El Nido i CSO Proyecto Mayhem”, assenyala Irene. I afig: “Sens dubte som hereues d’altres espais, d’altres lluites”.
Ha teixit nombrosos vincles amb altres espais i projectes polítics, especialment al barri on creix, Benimaclet, com ara l’Assemblea Feminista, el Centre Social Bar (CSB) Terra o l’assemblea veïnal Cuidem Benimaclet
Des d’aleshores el CSOA l’Horta ha teixit nombrosos vincles amb altres espais i projectes polítics, especialment al barri on creix, Benimaclet, com ara l’Assemblea Feminista, el Centre Social Bar (CSB) Terra o l’assemblea veïnal Cuidem Benimaclet. Alhora ha participat en projectes a escala de ciutat com en Juntes sense por, València no està en venda o EntreBarris, i sempre amb la mirada posada –de vocació internacionalista– en companyes d’altres parts del món, com ha quedat patent amb la visita de Brigades Internacionals al llarg dels anys, com el 2021 amb la visita de les zapatistes de La Gira Per La Vida –integrants de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN) i el Congrés Nacional Indígena (CNI).
Així, durant 10 anys , “ha esdevingut en un espai físic on dur a terme les diferents lluites –com ara la lluita per l’habitatge i pel territori–, orientar una transformació social, un nou món, per l’autogestió, l’okupació i el transfeminisme”. “El CSOA l’Horta no ha deixat d’expandir-se més enllà de la tanca verda de l’antiga Alqueria Tello, i de teixir una xarxa social revolucionària enfortida amb dinàmiques basades en la solidaritat, el suport mutu i, en definitiva, de l’anarquia”, diuen.
La millor estratègia és “tindre’ns”
Durant els primers mesos d’activitat van sortir al voltant de l’alqueria nombrosos horts autogestionats, els quals actualment conformen un total de 84 parcel·les en una superfície de 8.000 metres quadrats. Així va esclatar com una nova flor un dels primers col·lectius de l’espai: Hortets.
Junt amb Hortets, i amb el pas de les primaveres, els col·lectius i projectes es van multiplicar. Avui dia hi trobem, a més d’Hortets, l’Assemblea de Solidaritat en Méxic, el Grup Definit de Gestió, l’Espai Musical Alliberat, la Casita de la Huerta, Muai Tai, la Biblioteca Anarquista de l’Horta, l’Assemblea Política de l’Horta, Legerin Azadi, Arada, GRAMA, Teatre Mariner, l’Assemblea Feminista de Benimaclet i l’Oficina per l’Okupació de València.
“El CSOA l’Horta és casa de totes, si és que hi ha cases d’algú”. Així ho resumeix Adrià, militant del CSOA l’Horta a vàries de les seues assemblees
“El CSOA l’Horta és casa de totes, si és que hi ha cases d’algú”. Així ho resumeix Adrià, militant del CSOA l’Horta a vàries de les seues assemblees. Qui a més no dubta en assenyalar que “la millor estratègia és tindre’ns”. I és que, tal com ens informen des de l’equip jurídic, l’Horta es troba en perill legal constant. “És un moment de post-ofensiva judicial per part de la SAREB, mitjançant una gestora de fons i actius tòxics per a diverses mercantils: AHORA ASSET MANAGEMENT SL”, ens explica un dels advocats.
“Actualment i fins ara, la SAREB SA no ha pogut motivar suficientment la causa per a poder desnonar l’Horta”, precisen. En aquest sentit, cal recordar l’intent desallotjament il·legal perpetrat el 14 de desembre de 2021, l’aturada del qual consideren “una victòria política”. Per ara han guanyat dos procediments contra l’Horta, ja que, segons expliquen des de l’equip jurídic, “coneguem el 300 % de l’evolució legal, cadastral i registral de l’espai, mentre la SAREB no ha pogut verificar els metres quadrats que assegura posseir”.
A més, assenyalen que l’Horta també està amenaçada per l’Ajuntament de València, que per la via administrativa “podria orquestrar una operació urbanística que, amb força de llei podria fer tremolar el projecte polític de l’Horta.” El Programa d’Actuació Integrada (PAI) ara es desenvolupa com a PLA ESPECIAL “per a –segons l’equip jurídic– legitimar un disseny de l’antic PAI sense cap tipus de modificació pel que fa a l’edificabilitat”.
Des de l’assemblea veïnal Cuidem Benimaclet, des d’on lluiten diàriament en defensa d’aquestes terres agrícoles, asseguren que tindre el CSOA l’Horta al barri els dóna molta força. En paraules de Mireia, militant de Cuidem Benimaclet “el CSOA és un pulmó que ens recorda la importància de l’horta, la qual forma part no sols del nostre barri sinó de tota la ciutat de València, i que aquest és un espai on col·lectivament podem sembrar utopies, com ho hem fet ja amb l’experiència de tots els horts okupats durant aquests últims deu anys”.
Tots aquests horts autogestionats i okupats, regats amb l’aigua del braç de l’Alegret –pertanyent a la Séquia Major de Mestalla–, es trobarien ara com ara amenaçats pels plans de l’Ajuntament de València
Però tots aquests horts autogestionats i okupats, regats amb l’aigua del braç de l’Alegret –pertanyent a la Séquia Major de Mestalla que històricament nodreix d’aigua les terres d’aquest punt de l’horta–, es trobarien ara com ara amenaçats pels plans d’Elisa Valía –regidora del Cicle Integral de l’Aigua, Participació i Acció Veïnal, Transparència i Govern Obert, i Presidenta de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics (EMSHI)– qui considera que el braç de l’Alegret ha de ser tallat per motius de salubritat. Aquesta decisió afectaria no sols els hortets del CSOA L’Horta, si no a tots els horts autogestionats del barri de Benimaclet, com ara els de l’Associació de Veïnes (AAV) de Benimaclet. Així i tot, Mireia conclou: “continuarem organitzant-nos des dels marges, vertebrant el moviment popular com ho hem fet durant aquests últims 10 anys al CSOA l’Horta, que ens ha ensenyat a totes que la política també forma part de la vida diària, que es pot transformar des de la quotidianitat ja siga ballant danses populars i plantant el teu hortet, com formant-se en pro de l’autodefensa col·lectiva”.
10 anys d’okupació, transfeminisme i anarquisme
Un cap de setmana de festa pels 10 anys de lluita. Entre els dies 6 i 8 de maig, l’espai d’organització política, però també de trobada, ha acollit diverses activitats, sempre fora de les lògiques capitalistes i patriarcals, on totes les identitats han sigut benvingudes, però no totes les actituds.
El divendres es va donar inici a les jornades “10 anys de comunitat en lluita, la millor estratègia, tindre’ns” amb un campionat de ping-pong intergeneracional, un trivial okupa i diverses actuacions, entre elles una de dance-hall a càrrec de les Riot Roses VLC, Waterparties PD i una sorpresa musical: l’actuació de l’afamat grup valencià Mafalda.
L’endemà al matí, el dia va nàixer amb la intervenció al Jardí Lluerna de la mà de Cuidem Benimaclet, on es va instal·lar una pista de voleibol i es van plantar diversos arbres, entre ells una olivera, una morera, una figuera i un lledoner.
Les actuacions es van succeir també, com el concert de Pepe Ruiz tot just abans de la paella vegana comunitària o dels concerts amb El Indigente Cognitivo, Asko i Susto i DJ Ortera Lara. A la vesprada vam poder assistir a la xerrada “És possible combatre el feixisme a les xarxes socials?”, amb Col·lectiu Cuellilargo i Proyecto UNA, i a la presentació de la campanya ILP Regularització Ja!, precedida d’uns monòlegs a propòsit d’aquesta qüestió.
El diumenge hi prosseguiren les presentacions: Brigades de Drets Humans a Chiapas, per part d’ASMEX, Autonomia P’urepecha i defensa del territori a Mèxic, amb Lilia Prado i Bombers Forestals en Frau de Llei amb la presència de sindicats com la central anarcosindicalista Confederació General del Treball (CGT), Intersindical i la Unió General de Treballadors (UGT).
El desè aniversari va cloure amb un manifest on es feia “una crida a l’autoorganització, animant a militar i prendre partit, a tindre i mantindré les comunitats de lluita popular”
També cal destacar la jornada de portes obertes del projecte de La Casita de la Huerta –espai de lliure aprenentatge per a la xicalla– i el taller de danses populars impartit per Les Postisses, així com la rifa d’una bicicleta donada per part de la Ciclo-Oficina Engranuja del Baix Social Okupat (BSO) Ca la Caixeta i una caixa de verdures del projecte d’agroecologia transfeminista i llibertària Les Mikorrizes.
El desè aniversari del CSOA l’Horta va cloure amb un manifest on es feia “una crida a l’autoorganització, animant a militar i prendre partit, a tindre i mantindré les comunitats de lluita popular”. L’emoció política va esclatar, i Ingovernables de la companyia de teatre polític AtiroHecho junt amb l’exposició Els Crits d’Anaïs Florín que guardava sobre l’espectacle i espectadores, van fer la resta. Fent un homenatge a tots aquells espais del que és hereu el CSOA l’Horta: CSO El Nido, CSO Proyecto Mayhem, La Ingovernable, Ca l’Estudiantat, Kasal Popular Flora, Talarena, Pepica La Pilona, Kasal Popular de la Saïdia i L’Infern entre molts altres; “deixant així constància – parafrasejant una de les frases l’espectacle Ingovernables–- d’aquelles xicotetes lluites quotidianes dutes a terme per infinitat de persones anònimes”.
BenimacletCSOA l’HortaPAI Benimaclet EstSarebValència
The Free 
One thought on “A Decade under the Sign of Anarchy > Occupied Anarchist Social Center l’Horta (CSOA) … English/Catalan”