Jaime Bateman
Amb els últims esdeveniments viscuts ens hem donat una lliçó a nosaltres mateixes, transformant el dolor i la ràbia en tendresa i força col·lectives. Moments d’excepció com aquests ens recorden el que de veritat volem. Sabíem i confirmem que només sortint del nostre aïllament i posant en comú les nostres vides podem afrontar la misèria d’aquest món. La inmensa solidaritat rebuda arran de la crida a omplir la Rimaia n’és una confirmació. Mil gràcies.
Han passat dues setmanes i seguim vivint en aquest edifici. Novament ha deixat de ser un espai buit i polsegós. Però aquest edifici tampoc no és una casa: és un campament, és una obertura com un forat negre que assetja des del seu centre una metròpoli de control total i total transparència. Opacs, des d’aquí ens conjurem contra la vida que se’ns fa viure, per fer que la vida mereixi ser viscuda.
Desenes de…
View original post 419 more words
