Jaime Bateman
Amb els últims esdeveniments viscuts ens hem donat una lliçó a nosaltres mateixes, transformant el dolor i la ràbia en tendresa i força col·lectives. Moments d’excepció com aquests ens recorden el que de veritat volem. Sabíem i confirmem que només sortint del nostre aïllament i posant en comú les nostres vides podem afrontar la misèria d’aquest món. La inmensa solidaritat rebuda arran de la crida a omplir la Rimaia n’és una confirmació. Mil gràcies.
Han passat dues setmanes i seguim vivint en aquest edifici. Novament ha deixat de ser un espai buit i polsegós. Però aquest edifici tampoc no és una casa: és un campament, és una obertura com un forat negre que assetja des del seu centre una metròpoli de control total i total transparència. Opacs, des d’aquí ens conjurem contra la vida que se’ns fa viure, per fer que la vida mereixi ser viscuda.
Desenes de…
View original post 419 more words
The Free 