Ens trobem a les afores de Lleida, a la partida d’Alpicat. Aquesta zona ha patit un gran canvi en els darrers anys: on abans hi havia petits horts i torres familiars avui en dia s’alcen vàries cadenes de menjar ràpid, grans superfícies comercials, hotels i xalets de luxe. Les empreses que actualment són propietàries dels terrenys han anat desplaçant a les veïnes de la zona, comprant les seves terres a preus elevats.

Al costat de naus grises i llums de neó destaca una casa amb la façana pintada amb murals de colors. Des de la carretera N-240 es pot llegir l’eslògan “Okupació i Resistència”, tota una declaració d’intencions del que qualsevol persona es pot trobar dins d’aquest recinte. El Centre Social Okupat La Chispa, tal com s’anomena des de fa nou anys aquest projecte, podria desaparèixer víctima d’aquest procés d’engoliment de l’horta per part de la ciutat.

Els terrenys en els quals es troba edificada aquesta torre –que consta d’una masia central, uns magatzems laterals i una zona de cultius– portaven abandonats més de 20 anys. L’any 2008, un grup de joves va decidir establir-s’hi i reformar-los. Les tasques de neteja i reconstrucció van donar pas a un espai d’habitatge i hort col·lectius i a un centre social, des d’on es farien nombroses activitats polítiques i culturals.

Paral·lelament, el mateix any 2008 es va iniciar un procés judicial que, tot i haver-se arxivat en alguna ocasió, ha seguit fins als nostres dies. Aquest ha estat marcat per diverses anades i vingudes: en un primer moment es van identificar més d’una desena de persones com a sospitoses de l’okupació. En alguns casos aquestes identificacions es van produir als voltants de la casa i, en altres, els Mossos d’Esquadra van utilitzar les matrícules dels vehicles estacionats dins del recinte per investigar-ne les propietàries. La causa es va obrir contra cinc d’aquestes persones, tot i que finalment només va tirar endavant per a quatre d’elles, ja que una no va ser localitzada. A més, aquest procés ha deixat alguna anècdota que avui en dia les involucrades en el projecte expliquen amb sorpresa, com la detenció a Castella – La Manxa d’un dels primers encausats quan feia temps que se li havien retirat els càrrecs.

U.A. SL, propietària dels immobles, acusa d’un delicte d’usurpació de la propietat i demana una multa de cinc mesos amb una quota de dotze euros al dia per cadascuna de les quatre encausades. Al juny d’aquest any la jutgessa havia dictat una ordre cautelar de desallotjament, que les advocades defensores van poder aturar al·legant que no tenia sentit que s’expedís nou anys després d’haver-se okupat l’immoble.

A més, segons han explicat les pròpies encausades a la Directa, es demana una multa de 9.000 euros per danys a la façana de l’edifici central. Afegeixen que “aquesta multa cau en l’absurditat ja que se sap que els plans de la constructora denunciant passen per tirar a terra totes les edificacions del recinte”. Temen també que “aquest procés judicial acabi derivant en un desallotjament que posi fi a aquests nou anys de lluita en defensa de l’horta de Lleida i l’okupació política d’espais socials”.

Després d’haver-se anul·lat en sis ocasions al llarg d’aquests nou anys, aquest 14 de desembre s’ha celebrat el judici contra una de les persones encausades. Encara que en un primer moment les advocades defensores l’havien intentat posposar perquè dues de les denunciades no van poder ser notificades –i, a més, l’advocat de la tercera no podia assistir-hi– la jutgessa ha dictaminat que la causa podia seguir endavant contra l’únic acusat present amb advocada.

Durant la declaració de l’empresa U.A. SL, els demandants han caigut en vàries incongruències entre la informació que es va facilitar als Mossos d’Esquadra l’any 2008 i l’explicada aquest matí. A més, per part de l’acusació, s’ha reiterat en tot moment que no es percebia una solució òptima sense el desallotjament de l’immoble.
Lleida: terra erma d’okupacions

Abans de l’arribada del CSO La Chispa trobem algunes experiències d’okupacions a les Terres de Ponent, les quals, però, van ser poc visibles i duradores. Segons el llibre Memòria Llibertària. 100 anys de moviment llibertari a Lleida (editat per la Federació Intercomarcal de Lleida de la CGT) les primeres okupacions a la ciutat no es van produir fins l’any 2003 amb els CSO de Kan Parra i Lo Pati. Abans, però, es va dur a terme un projecte a Balaguer, quanl’any 1996 una trentena de joves del poble van okupar el que s’anomenaria la Kasa de la Via.

Pel que fa al moviment a la capital del Segrià, cal sumar-hi alguns projectes més situats en diferents punts del municipi, com Lo Kask (okupat l’any 2004 al Centre Històric), La Gàbia (2005, situada al Camí de Llívia) i La Ràbia (2007, situada al barri de Pardinyes). Malgrat tot, cap d’aquestes experiències prèvies va arribar a tenir un llarg recorregut.

En aquest context, al desembre del 2007 un grup de joves vinguts d’arreu de Catalunya decideix emprendre el projecte del CSO La Chispa. Segons ens expliquen membres que actualment estan lligades al col·lectiu, aquest espai ha estat un lloc de referència pel que fa a l’autogestió. En ell s’hi han realitzat propostes com un hort ecològic (amb la construcció d’un hivernacle), cultiu de plantes medicinals, un forn ecològic de llenya o cuines solars, entre altres.

Els tres primers anys de vida van representar un temps de molta activitat a la casa i l’inici de projectes com l’hort ecològic, la producció, distribució i venda de pa artesanal i la biblioteca.

També és el moment en què es comença a organitzar el Col·lectiu de suport als presos i preses en lluita de Ponent, el qual ha seguit al llarg del temps, tot i trobar-se amb conflictes judicials com el cas dels Tres Joves de Lleida, detinguts per una protesta pacifista i que recentment han estat jutjats. Paral·lelament s’inicien molts tallers, xerrades i activitats per tal de garantir un suport econòmic al projecte.

Des d’un primer moment les okupants van fer front a les dificultats d’una casa abandonada i sense recursos energètics aplicant els principis de l’autogestió. És per aquest motiu que el CSO La Chispa ha comptat des de sempre amb plaques solars i bateries elèctriques que han subministrat gran part de l’electricitat de l’espai.

A més, aquests valors els van estendre també a altres aspectes de la seva vida quotidiana, com és el menjar, utilitzant com a base el reciclatge dels aliments dels mercats de fruites i verdures. Aquest fet ha propiciat que durant aquests nou anys el col·lectiu s’hagi pogut fer càrrec de part dels àpats d’activitats i jornades dels moviments socials de Lleida.

Si bé les okupants reconeixen que durant els tres primers anys els seus esforços es van centrar en fer un projecte sostenible i autogestionat econòmicament, assenyalen un punt d’inflexió durant l’inici de les protestes dutes a terme al maig de 2011. Aleshores senten la necessitat de contextualitzar-se socialment i tenir més en compte els col·lectius que s’havien format a la ciutat.

Per tant –expliquen– veuen important apropar-se al moviment 15-M i altres espais com el CSA La Maranya (el qual gestionaran durant els seus últims temps). El 2011 també és una època de ramificació conscient de la militància de les membres de La Chispa, les quals passen a formar part de diferents col·lectius i projectes, a més d’obrir altres espais okupats ja a dins de la ciutat de Lleida.

A partir del 2013 fins a l’actualitat, el CSO La Chispa s’ha consolidat com a referent de l’okupació i el moviment llibertari de la capital ponentina.

Tal i com relaten les okupants, la casa va quedar en un segon pla per deixar pas a altres projectes de caire anarquista com són l’Ateneu Llibertari l’Arrel, la comissaria okupada La CORB (actualment desallotjades) i l’Assemblea Llibertària. Durant aquest últim any les activitats a la casa s’han incrementat significativament com a resposta al possible desallotjament derivat del judici d’aquest 14 de desembre.
Qui hi ha darrere la demanda?

U. A. SL és l’empresa propietària dels terrenys ubicats a la Partida d’Alpicat número 17, on es troba situat el CSO La Chispa. Sobre el paper, darrere la demanda interposada al Jutjat d’Instrucció número 2 de Lleida hi consta Carlos Acín, que en aquell moment figurava com a càrrec de direcció d’aquesta empresa. Fent una recerca s’adona que és molt difícil trobar informació sobre U. A. SL: ni pàgina web ni telèfon de contacte, només una ressenya en què s’especifica que la seva principal activitat és “la promoció immobiliària”.

No obstant això, segons consta en dades del registre mercantil, es troben coincidències entre propietàries, conselleres o apoderades d’aquesta empresa, les de la companyia Grup Cervera Carràs SL i de la constructora Batlle-Cervera, SA.

Cal recordar que l’empresa Batlle-Cervera, SA va apareixer als mitjans de comunicació fa algun temps, quan la Crida per Lleida- CUP i, més tard, el FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària), van denunciar a Procam Gescat–Gestió del Sòl, filial de Catalunya Caixa, a la Fiscalia Anticorrupció per les presumptes operacions de finançament irregular de La Llotja de Lleida.

En unes declaracions fetes l’any 2015 per Félix La Rosa, segon tinent d’alcalde de la Paeria, s’aclaria que la compra dels terrenys adjacents a La Llotja s’havia fet per part de la constructora lleidatana Batlle – Cervera. SA a través d’un concurs públic. La Directa s’ha posat en contacte amb la immobiliària U. A. SL, però no ha estat possible obtenir-ne cap declaració.

Segons membres del col·lectiu del CSO La Chispa, “U. A., SL no estaria només relacionada amb Batlle – Cervera a través de les seves propietàries, sinó també a través dels seus plans de futur”. Afegeixen que “Batlle – Cervera té interessos darrere del procés judicial contra La Chispa, ja que el seu objectiu és treure benefici econòmic d’aquells terrenys, enderrocant la casa per continuar amb el model d’oci capitalista de la zona. És per això que creiem que l’empresa insisteix en el desallotjament de la casa, malgrat que les persones encausades fa temps que ja no viuen ni tan sols a Lleida”.