blog of the post capitalist transition.. Read or download the novel here + latest relevant posts
Author: thefreeonline
The Free is a book and a blog. Download free E/book ...”the most detailed fictional treatment of the movement from a world recognizably like our own to an anarchist society that I have read...
info from La Directa,etc: At the end of one of the anarchist Mayday Marches last Sunday an abandoned city-owned listed building was occupied to be converted into a self-run social center for refugees called Mukhayyam.
Prospects looked good since the leftwing city council has banners reading ‘Welcome Refugees’ just round the corner. However on theTuesday morning 200 riot police evicted the building (see video). The mayor Ada Colau claimed she knew nothing about it and the Catalan Govt (also left wing) had ordered it ( they weren’t city police).
I was 15, living in a suburban middle-class part of Anchorage, Alaska, when the subversive package arrived—my first committed step on the anarchist path.
It was the winter of 1996, and maybe just six months before, some anecdotes from a beloved radical teacher got me curious about a thing called anarchism. Soon enough, I was doodling circle-As in the margins of my notebooks. Then I was trying, through brute force, to make my way through Howard Zinn and Noam Chomsky. Then—oh, the most cliché gateway into anarchism for kids of my demographic—I found punk rock. And there, in the insert of one of my first punk albums, I learned about AK Press. Brandishing a 56k modem, a phone, and a few hundred dollars that I got once a year from Alaska’s strange, oil-based dividend checks, I ordered a load of literature and odds and ends: Anarchy by Errico Malatesta. Living…
This meeting is intended for activists and citizens all over the world. Please fill out this document to inform us of your expectations and needs
———–
FRIDAY NIGHT Greeting the international participants, presentation of the week-end’s program,
———–
SATURDAY MORNING: International popular assembly
1/ Presentation of the week-end’s program, brief explanation of NuitDebout’s history
2/ Presentations by international militants to share their experiences and initiatives, open reactions from the Assembly
SATURDAY AFTERNOON: International solidarity and organization of #GlobalDebout (15th of May)
1/ Four workshops to debate initiatives, techniques and tools used in social movements tackling international questions. Particularly given the current environmental context, migration issues, a neo-capitalist economy, Tafta/TTIP, European treaties
1st group: « Resisting » Social Movements (ex: targeted actions, strikes, demonstrations, social media campaigns) This session will discus actions and tactics used by social movements, such as strikes, direct action, demonstrations…
Toulouse: ‘Naked, drunk or isolated, we are not prey…’
Via ContraInfo… La Dépèche is a big regional newspaper from the South West of France
La Dépèche isn’t an un-attackable fortress. All big companies have their weaknesses, its for us to be inventive, cunning and insightful enough, to find them. La Dépèche Intéractive is a subsidiary of La Dépèche group. This is enough for us to make them a target.
The reasons to hurt the media are uncountable. It’s even a widespread discourse of those who understood that the public opinion will never be our friend. This attack is a reaction to the publication of an article promoting the idea that “we, women” create the circumstance for our aggressors, in not embodying the desires of man’s model wrought, that want us to be silent, submissive, obedient and an object of consumption.
The hammers that this time aimed for windows – like they can aim for heads – arm our rage towards all those who reinforce this rape culture. This action is more of a stride in the never-ending path of our freedom from all oppressions.
We clearly never repeat it enough; sexual assaults are not the isolated act of a dangerous individual who watches from an alley-way corner – but actually – if not a weapon, its often the threats and the correctional punishment, for all women who have taken part in rebellion in their life, or simply searching to exit the cage that is patriarchy. And its always the reflection of a world that envisages women as objects to submit.
The media instrumentalises us to distil fear, in creating a need for security which should be urgently met, with ever more control over our lives, cameras, DNA profiling. They don’t seek to protect us, this discourse is to lure us in, to increase their domination.
We don’t want to delegate our protection, but try to organise to defend ourselves, and attacking is one way to do that.
To imply, as Jean Cohadon did in his article, that alcohol and drugs are recurring problems with women – that can’t be dissociated from sexual violence and other aggressions that they are subject to – is holding their legs open whilst tormentors do their business. This mediocre newspaper, passionate about various facts and police operations, is one of the thousands of unpunished accomplices that nobody dreams, or dares, to attack. La Dépèche publish their article in their infamous rag, this is another.
Amongst women, we’re organising, so that one day we not only take on windows and walls, but also the people that hide behind them, who are the subject of our hatred. We want them to be in fear, so they know that their actions won’t pass without a response. We want them to think of all the pissed off women who watch them from an alley-way corner, who one day dream of thrusting a hammer into their hearts. They want us to be responsible for the horrors that they make us suffer, we want the fear to change sides.
This action is dedicated to all pissed off women, we hope that it warms your hearts.
note: Many more Direct Actions are continuing In Toulouse and throughout France as the uprising continues, centred round the Nuit Debout movement and resistance to the neo-liberal slave Loi du Travail…
in Spanish…
Francia – Destrozadas a martillazos las vidrieras del periódico por publicar artículos misóginos
Recojo de Contra Info y difundo el siguiente comunicado reivindicando los sabotajes a unas oficinas del medio burgués La Depeche por parte de un grupo de mujeres que firmaron la acción como“Algunas mujeres rabiosas” y que golpearon a esta sede rompiendo sus cristales a martillazos por haber publicado un artículo misógino donde se culpaba a las mujeres de las violaciones y de otras agresiones sufridas por ellas cotidianamente.———————————————–——————–-
La Depeche no es una fortaleza inexpugnable. Todos los grupos principales tienen sus debilidades, a nosotras de ser bastante inventivas, listas y bastante perspicaces para encontrarlas. La Depeche Interactiva es una rama del grupo Depeche. Esto es suficiente para que sea un objetivo.
Las razones para dañar a los medios de comunicación son innumerables. Incluso es más bien un discurso común entre aquell@s que han entendido que la opinión pública nunca será nuestra amiga. Este ataque es una reacción a la publicación de un artículo propagando la idea de que “nosotras mujeres” estamos creando las condiciones de nuestras agresiones, no incorporando el modelo en forma por los deseos de los hombres, que nos quiere silenciosas, sumisas, obedientes, y objeto de consumo.
Los martillos que esta vez apuntaron los escaparates -ya que podrían apuntar a las cabezas- arman nuestra rabia hacia todxs aquellxs que fortalecen la cultura de la violación. Esta acción es un paso hacia adelante en el camino sin fin de nuestra liberación de toda opresión. Obviamente, nunca repetimos lo suficiente, la violación no es el acto aislado de un individuo peligroso que acecharía su presa en la esquina de un callejón, sino un arma, a menudo la amenaza y el castigo correctivo para todas las mujeres que hicieron de la rebelión su vida o que simplemente buscan de salir de la jaula del patriarcado. Y siempre es un reflejo de un mundo que considera a las mujeres como objetos destinados a servir.
Los medios nos están instrumentalizando para destilar el miedo, creando una necesidad de seguridad a la que tuviéramos que responder, en emergencia, para obtener más y más control sobre nuestras vidas, cámaras, registros de ADN. No tratan de protegernos, este discurso es un señuelo para aumentar su dominio.
No queremos delegar nuestra protección, sino que intentamos organizarnos para defendernos, y el ataque es una manera de hacerlo.
Dar a entender, al igual que lo hace Jean Cohadon en su artículo, que el alcohol y las drogas son problemas recurrentes de las mujeres, los cuales no pueden ser separados de las violaciones y otras agresiones a las que están sujetas, es mantener sus piernas abiertas mientras que los verdugos están haciendo sus asuntos. Este pobre periodista, apasionado por las noticias de crónica y las intervenciones policiales, y miles de cómplices suyos impunes, a los cuales nadie piensa, o se atreve a atacar. La Depeche, publicando su artículo en su infame trapo, es un cómplice demás.
Nos organizamos, entre mujeres, para que un día no ataquemos sólo a los escaparates y a las paredes, sino a las personas escondidas detrás, y son aquellas personas que son objeto de nuestro odio. Queremos que tengan miedo, que sepan que sus comportamientos no quedará sin respuesta. Queremos que piensen en todas estas mujeres rabiosas que les acechan en la esquina de un callejón, y que sueñen en un día en el que les golpeemos con un martillo en el corazón. Quieren hacernos responsables de los horrores que nos hacen sufrir, queremos que el miedo cambie de bando.
Esta acción está dedicada a todas las mujeres enojadas, esperamos así calentar vuestros corazones.
¡Que las acciones contra el patriarcado se multipliquen! ¡En sus martillos… listas… fuera!
Huge crowds on the streets all over the world, at least one protester killed and many more injured by cops – May Day 2016 was as dramatic as any, as we show below.
In a way, although the people, the tear gas and the police batons were all very real, the day is a symbolic annual incarnation of a battle that goes on for 24 hours a day, 52 weeks of the year.
This is the battle between us and them, between the exploited and the exploiters, the peasants…
“Miguel, 15 años en la calle. Barcelona sin mi.” (Miguel Euster)
Cualquier sueño se puede convertir en pesadilla. Pasar de una vida llena de placer a arrastrarse por la calle poseído por el alcohol puede ocurrirle acualquiera que viva en el delgado filo entre el cielo y el infierno. Y si ese infierno se alarga durante quince años, parece casi imposible poder salir deél. Miguel Fuster lo consiguió. Fue un dibujante de éxito en la Barcelona de los años 60 y 70. Sus ilustraciones viajaron por todo el mundo hasta que un estilo de vida poco saludable y la mala fortuna lo dejaron en la calle, solo, y adicto a la bebida. Este es el relato de sus años sin hogar. La desesperación y el miedo, la rabia y la
El moviment anticapitalista de Barcelona, a tres bandes el Primer de Maig
Fins a tres manifestacions van tenir lloc ahir a la tarda a la capital catalana, en les quals van participar unes 2.500 persones. A més de reivindicacions laborals, va tenir lloc l’ocupació de l’edifici de la Llotja i una acampada a plaça Catalunya
ultima noticia:
Indymedia Barcelona
per Una
03 mai 2016
Estan desallotjant la llotja!
Segons “la vanguardia barcelona” estan desallotjant la llotja, mes informació s’agraïría…
photo de arriba.. Manifestació divendres passat pels carrers de la vila de Gràcia, organitzada pel col·lectiu la Precària, vinculat al centre social 3 Lliris, fortament custodiada per antiavalots dels Mossos d’Esquadra
Tot i compartir moltes de les reivindicacions les organitzacions i col·lectius convocants del Primer de Maig, enguany, a Barcelona, les organitzacions sindicals i col·lectius socials ho han fet de forma separada. De manera que al llarg del Dia del Treball es van dur a terme diverses convocatòries que van poar l’èmfasi en aspectes diversos: els CIE, les fronteres, les preses, la qüestió nacional o l’alliberament animal, recordant sempre el marc de fons que no és altre que l’explotació obrera.
El moviment anticapitalista de Barcelona es va reunir, doncs, dispers al llarg del dia. Pel matí el sindicat CNT, en el seu acte a les Tres Xemeneies del Paral·lel, que va consistir en la lectura d’un manifest que carregava contra murs i fronteres i recordava que avui “milers de persones de classe treballadora es veuen condemnades dia rere dia per a mantenir un ordre social injust, on la classe, el gènere o la procedència marquen un factor tràgicament determinat”. Al llarg del matí el sindicat anarquista duia a terme altres activitats culturals i concloïa amb un dinar popular.
Capçalera de la manifestació convocada pel diverses formacions polítiques, sindicats i col·lectius de l’esquerra independentista, ahir a la tarda al Portal de l’Angel / Victor Serri
Paral·lelament i sota el lema “Lluitant per les nostres llibertats”, l’altre sindicat anticapitalista, la CGT, posava en marxa la seva manifestació a les 11 del matí pel centre de Barcelona, convocada davant la seu del sindicat a la parada de metro de Jaume I i amb la participació d’unes 600 persones. La manifestació va recorrer el passeig de Colom i la plaça de Sant Jaume, per acabar de nou davant la seu del sindicat.
Entre les reivindicacions laborals destacava una pancarta recordant la lluita de les socorristes de les platges de Barcelona. Les intervencions també van mostrat la seva solidaritat amb les treballadores de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Aquesta marxa va coïnidir amb el temps amb la que, a la part baixa del passeig de Gràcia, van convocar els sindicats CCOO i UGT, amb l’adhesió d’altres forces sindicals i col·lectius.
Abans, divendres 29 de maig al vespre, el col·lectiu la Precària –vinculat al centre social 3 Lliris de Gràcia– va convocar una marxa per diversos carrers d’aquesta vila de Barcelona. La marxa la integraven una seixantena de persones, vigilades per un imponent dispositiu d’antiavalots que encerclava pràcticament tot el col·lectiu manifestant (menys la capçalera) per impedir, bàsicament, que es fessin pintades i encartellaments a les façanes.
Al llarg de la concentració es fan fer dues accions per denunciar les polítiques de precarietat laboral, davant d’una tenda de la cadena de supermercats Bonpreu i del Bar Obama. Finalment, a la plaça de John Lennon, una representant de la plataforma d’afectades per les decisions de l’ICAM (la PAICAM) va llegir un manifest.
Tres manifestacions al centre de la ciutat
A la tarda estaven convocades fins a tres manifestacions anticapitalistes. A les 6 de la tarda, a Arc de Triomf va tenir lloc la manifestació llibertària, feminista, antiracista, per l’alliberament animal, la defensa de la terra i la llibertat de moviment, que feia el seu recorregut pels carrers de Ciutat Vella i que va comptar amb la participació de més d’un miler de persones. Durant la manifestació s’ha ocupat l’edifici de la Llotja i el col·lectiu El Mukhayyam (que en àrab significa campament) feia una crida de suport davant la possibilitat de desallotjament en les hores posteriors.
Segons un manifest del col·lectiu El Mukhayyam, el nou espai alliberat de l’antiga Llotja pretén ser un punt de trobada en el qual es donin “respostes concretes a les possibles necessitats de les persones en trànsit i oferir-los un indret segur en la seva ruta.” / Antonio Cascio
El nou espai alliberat pretén ser un punt de trobada en el qual es donin “respostes concretes a les possibles necessitats de les persones en trànsit i oferir-los un indret segur en la seva ruta”, tal com afirma el manifest publicat pel col·lectiu on reivindicava l’ocupació de l’espai. Pel que fa a la manifestació, quan aquesta va intentar pujar la rambla, el fort desplegament dels Mossos, que va agafar per sorpresa a moltes turistes, ho va impedir. Poc després la manifestació va quedar dissolta.
Un brutal desplegament d’antiavalots dels mossos d’esquadra va impedir que la manifestació llibertària, feminista i antiracista enfilés rambles amunt, agafant per sorpresa les turistes
Per la seva banda, diverses organitzacions de l’entorn de l’esquerra independentista –Alerta Solidària, Arran, el sindicat COS i SEPC, les CUP, Endavant– aconseguien reunir unes 700 persones en una altra manifestació anticapitalista que arrencava amb una columna des de la rambla del Raval i anava fins a plaça Universitat, passant per davant de la botiga Movistar de portal de l’Angel i acabant davant la seu de la Comissió Europea a Barcelona, al passeig de Gràcia.
Cap a la mateixa hora, de nou des de les Tres Xemeneies, arrencava una altra manifestació “unitària i anticapitalista” amb el lema “Diferents Colors, una sola classe”, convocada pels sindicats Candidatura Autònoma de Treballadors (CATAC) i Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), amb un miler de persones a l’inici de la concentració. El motiu de reivindicació principal feia referència a les migrants i a la dificultat que aquestes troben a l’hora de regularitzar els seus papers.
Tal com estava previst, la manifestació va arribar fins a plaça Catalunya enfilant la part de dalt de la Rambla, i allà, diverses persones van intentar organitzar una acampada, amb l’objectiu de sumar-se a la lluita del col·lectiu Nit Dempeus que des de fa tres setmanes estan acampades donant suport a les refugiades. En total van plantar setze tendes.
Estava previst que l’acampada de suport al col·lectiu de migrants s’allargués fins avui però, finalment, es desconvocar per manca de quòrum: de les trenta persones que inicialment hi havien dut tendes, només sis estaven disposades a passar-hi la nit. Diverses persones s’han compromès a mobilitzar-se pel 15 de maig i acampar llavors.
Convocatòries arreu del territori
Arreu dels Països Catalans es van organitzar convocatòries per part d’organtizacions sindicals i col·lectius. Algunes d’elles com la de Vic, que es va convocar, com cada any, el vespre del 30 d’abril. Una seixantena de persones van participar en una marxa que va discórrer pels carrers del centre de la capital osonenca, entre les places de l’Estació i del Carbó, on es va llegir el manifest de la jornada en tres llengües: català, castellà i anglès.
La manifestació era convocada pels sindicats CGT i COS, i comptava amb l’adhesió de les organitzacions de l’esquerra independentista de la comarca. En el manifest s’apel·lava a perdre la por en la lluita contra la reforma laboral, la llei mordasa, les lleis de mútues i la precarietat. I es posava com a exemple la vaga duta a terme per primera vegada a l’escorxador Esfosa de Vic recentment.
“Hem de lluitar contra el caciquisme i el racisme implantat a la nostra societat pel capital”, diu el manifest, que en la seva versió en castellà va ser llegit per Montse Castañé, presidenta del comitè d’empresa d’Esfosa. Treballadores d’Esfosa, així com d’altres col·lectius -Papers per Tothom o el Sindicat Andalús de Treballadors, entre altres- també hi van ser presents.
La manifestació convocada pels sindicats CATAC i IAC sí que va poder enfilar un tram de la Rambla i, més endavant, va derivar en un intent d’acampada a la plaça de Catalunya / Gorka Leiza
A Mataró (Maresme) la Coordinadora del Primer de Maig del Maresme convocava a les treballadores a les 11.30h davant l’estació de la Renfe a la plaça Miquel Biada on arrencava la manifestació. Al voltant de 400 persones van recorrer els carrers amb unes consignes clares, entre elles, la demanda d’un treball digne per a totes, una sanitat i educació pública i gratuïta, la sortida de la UE, llibertat pels presos polítics o la reivindicació del dret a l’autodeterminació dels pobles.
Aquestes proclames van anar acompanyades de tot un seguit d’accions que es van realitzar al centre de la ciutat, entre elles la lectura d’un manifest amb performance davant de l’ajuntament, que escenificava la necessitat d’obertura de les fronteres, la lectura d’un manifest en defensa de l’educació pública a Serveis Territorials, una acció davant la botiga de Zara en contra de l’explotació laboral o el desplegament d’una pancarta on es podia llegir “Foc a les presons i a l’Estat que reprimeix la classe treballadora”.
La manifestació va finalitzar a la Font del 1r de Maig, on es va llegir un manifest i es va procedir a fer un petit aperitiu a l’ateneu popular La Trama.
It was the winter of 1996, and maybe just six months before, some anecdotes from a beloved radical teacher got me curious about a thing called anarchism. Soon enough, I was doodling circle-As in the margins of my notebooks. Then I was trying, through brute force, to make my way through Howard Zinn and Noam Chomsky. Then—oh, the most cliché gateway into anarchism for kids of my demographic—I found punk rock. And there, in the insert of one of my first punk albums, I learned about AK Press. Brandishing a 56k modem, a phone, and a few hundred dollars that I got once a year from Alaska’s strange, oil-based dividend checks, I ordered a load of literature and odds and ends: Anarchy by Errico Malatesta. Living…
The Free 