Eviction Delayed of ‘La Casa Àfrica’, occupied immigrant Refuge in Barcelona

La Directa    This Tuesday, January 8, the Casa Àfrica space in Marià Aguiló street, in the Poblenou district of Barcelona, ​​celebrated with a breakfast and lunch solidarity that the eviction of the building, scheduled for that same day has been temporarily stopped .

The expulsion aimed to put about twenty young people on the street,   who come from several countries of Africa (Morocco, Guinea, Cameroon, Côte d’Ivoire and Gambia) and who they have no place to live, after having being attended by the Red Cross and the Service of Attention to the Immigrants, Migrants and Refugees (SAIER) of the City council of Barcelona. Seydou O., procedent de la Costa d’Ivori, un dels habitants de la Casa Àfrica | Sira Esclasans

At the moment, two vulnerability reports signed by the same council, the group Apropemos and the Association of Neighbors of Poblenou have taken effect in the courts to delay the eviction.

by Clara Macau | @ ClaraM_18 at   La Directa
Some of Photos by Sira Esclasans and Victor Serri.  translation by The Free

Casa Àfrica is the new name given to the property that, from 2007 to 2018, has hosted the Self-managed Okupied Social Center La Teixidora (CSOA), between evictions.The squatters assembly has organised that it be given over to homeless arriving immigrants and asylum seekers

The building is a house of the beginning of the century with a modernist façade that served as the nucleus of the cultural activities of the Federal Republican Center until 1939. Then it was handed over to the Falange fascist party and fiinally went to  a family from Poblenou barrio. Today, it is owned by Poblenou Federals Society 1922 S.L., a subsidiary of real estate company One Peking Road S.L. Despite the mediation efforts of the Barcelona City Council, the firm has not yet come to negotiate with the current occupants.

CIEs: The Spanish Guantánamo   According to the Spanish Government, a Center for the Internment of Foreigners (CIE) is a non-penitentiary public institution where foreigners are subject to expulsion from the national territory, in short, places of detention for foreigners who, as they usually say , “Have no papers”. However, in practice, and due to lack of regulation and legal regulations, are administrative prisons whose conditions of stay are tougher than the prison itself, where people are interned that without having committed any crime are subjected to a regime Of life harder than those incarcerated accused of a crime.

In addition to the solidarity breakfast and lunch, the support platform for Casa Àfrica has called for a demonstration on Friday 11 in defense of the rights of migrants, an announcement that currently has the support of about 150 col Schools, including the Manters Syndicate or the CIE.

Housing exit for asylum seekers

Those responsible for La Teixidora wanted to close their activities on the Marià Aguiló street farm last October, when they contacted the group of activists Emergencia Frontera Sud (EFS). “This summer many people arrived with the Red Cross buses to Barcelona and we were overwhelmed. Finding this house meant that twenty people did not have to sleep in the street, “explains one of the members of the group.

Emergencia Frontera Sur is a citizen network of activists that carries out support and support for migrants. This means that they stay close to the newcomers until they manage to have a stable situation at the place of reception

Casa Africa – Victor Serri

 In Barcelona, ​​they pick them up at the North Station when they arrive on the Red Cross buses, they welcome them at home, they give them information about the resources they have to eat, sleep, shower themselves, accompany them to do bureaucratic Procedures for managing the asylum application and trying to give them legal assistance.

According to the data provided by Barcelona City Council and the Red Cross, in 2018 4,758 people arrived in Barcelona from the southern border of Spain. In summer, the City Council authorized 500 new spaces in an emergency organisation to provide basic assistance advice to migrants. “This  was launched in August,” says an EFS member, “but in July many people arrived that could not be treated.”

Cartell de la manifestació de suport a les nouvingudes penjat a la façana de la Casa Àfrica – Victor Serri
Poster of the demonstration of support for newcomers hanging on the facade of Casa Àfrica – Victor Serri

Most of the occupants of Casa Àfrica are asylum seekers, or they already have the procedures begun to request it. They are listed on the waiting list to enter the hostel and participate in training offered by Barcelona Activa.

The City Council says that it tracks its cases from the district of Sant Martí. Right now, they thank EFS for having achieved a place to live and accompany them with information and legal assistance. The group has volunteer lawyers who help them prepare for asylum interviews.

The limits of the municipal reception

The group says that there is a three months waiting list for access to a municipal shelter. So people who arrive in the city are left on the street. “When you arrive on the bus the Red Cross gives you a map to reach SAIER. And that’s all. They do not know the language. They do not know the city. They do not know what is the SAIER, “says activist Nebon Babou Bassono.

Nebon Babou Bassono is the president of the Burkinabé Association of Barcelona. Since summer, he has been a spokesman for the Emerging Border South community (EFS). We must start the interview, but before we are talking with a young African here. One who has arrived disoriented and angry. He explains the situation: “The first thing we must do is reassure these young people. They have come on a very harsh route and they find themselves with nothing, not even information or directions. “

This is the case of Seydou O., a 27 year old from Ivory Coast, after passing through Morocco and Andalusia. He explains that he arrived at the North Station in Barcelona in the summer and he was received by Red Cross personnel. They moved him to the offices of Calle Sancho de Ávila and there they told him that he could not stay there, so he had to find a solution. Seydou O. adds that he was returned to the bus station with 80 euros and a map to go to SAIER. There, without knowing very well what he had to do, he found the first person of EFS.

EFS was organized last summer to give a roof to people who have just arrived in the city and who do not have family members who can take them. Faced with the saturation of municipal facilities, they are committed to self-management and citizen will. “We do it as we can, in our house, at a friend’s house … the administration does not contemplate the waiting times of the hostels and this means that they have no other exit than the street, if nobody helps them”, explains a member of the group.

Babou Bassono and his colleagues explain that they are neglected when asylum seeks, seeking accommodation or accessing healthcare. In addition to the lack of resources, they indicate that they do not have access to information about the steps that must be followed to establish themselves in the city

Babou Bassono and his colleagues at Emergencia Frontera Sud explain that migrants are told they are neglected when it comes to knowing how to request asylum, search for accommodation or accessing healthcare. At SAIER, they say, there are no translation teams, but staff that can speak English, French or, in some cases, Arabic.

When this is not the case, the team is contacted, by telephone, and after a wait which can be one or two hours, they find a translator that helps to get the information. There are migrants who come from countries in Africa where other languages ​​are spoken and, sometimes, they do not know either French or English. In these cases, it is still harder to find a translator.

The legal assistance provided by SAIER, says Emergencia Frontera Sud, consists of a group appointment with a lawyer. The appointment may take a month. In addition, although the service also provides for individualized advice, of the twenty people that accompany the group and who already have an appointment to request asylum, only two have been able to benefit, due to the waiting periods.

In spite of everything, the Barcelona City Council states that “since the beginning of June, 3,359 people have received first-class service, and all have had access to a translator and a basic legal orientation.”

The council adds that the SAIER, in particular, has a translation service in eight or ten different languages, and offers a free legal orientation. “What we can not offer is accommodation because it is not a municipal responsibility, nor do we have resources to do it,” City Council sources conclude.

  Since last summer there have been calls for Spain to fulfill its duties  as regards asylum, since, until now, the task of reception must be carried out with the municipal funds .

Neighborhood support in Poblenou district

In the neighborhood of Poblenou, the migrant group has received a warm welcome . The Association of Residents of Poblenou and other entities such as La Flor de Maig have welcomed African young people in their activities and have provided them with clothes and food.

Montse Milà, of the Association of Neighbors, has followed the case together with Emergencia Frontera Sud and the City Council of Barcelona. She is one of those responsible for the vulnerability report by which the eviction of the occupied property has been stopped for the moment. “We know that this is a partial victory,” she says, “because the building is in the middle of the neighborhood and is a speculative candy for the rise of private flats, but we will fight wherever we can to defend that the boys and have them stay in the neighborhood “.

original en Català

La Casa Àfrica del Poblenou, una llar autogestionada per les migrants nouvingudes a Barcelona

gener 8, 2019
Aquest dimarts, 8 de gener, l’espai Casa Àfrica del carrer Marià Aguiló, al barri del Poblenou de Barcelona, celebra amb un esmorzar i dinar solidaris que ha aturat temporalment el desallotjament de l’edifici, previst per aquest mateix dia. L’expulsió havia de deixar al carrer una vintena de joves que vénen de diversos països de l’Àfrica (el Marroc, Guinea, el Camerun, Costa d’Ivori o Gàmbia) i que no tenen cap lloc on viure, després d’haver estat atesos per la Creu Roja i el Servei d’Atenció als Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) de l’Ajuntament de Barcelona. De moment, dos informes de vulnerabilitat signats pel mateix consistori, el col·lectiu Apropem-nos i l’Associació de Veïns del Poblenou han fet efecte als jutjats


Clara Macau | @ClaraM_18
Fotografies de Sira Esclasans i Victor Serri  a   La Directa

Casa Àfrica és el nom que s’ha donat a l’immoble que, del 2007 al 2018, ha acollit el Centre Social Okupat Autogestionat La Teixidora. L’edifici és una casa de principis de segle de façana modernista que va funcionar com a nucli de les activitats culturals del Centre Republicà Federalista fins al 1939. Després, va passar a mans de la Falange i d’una família del Poblenou. Avui és propietat de la societat Poblenou Federals 1922 S.L., filial de la immobiliària One Peking Road S.L. Malgrat els esforços de mediació de l’Ajuntament de Barcelona, la firma no s’ha avingut fins al moment a negociar amb les actuals ocupants.

A més de l’esmorzar i el dinar solidaris, la plataforma de suport a Casa Àfrica ha cridat a una manifestació divendres 11 en defensa dels drets de les persones migrants, convocatòria que a hores d’ara compta amb les adhesions d’uns 150 col·lectius, entre els quals hi ha el Sindicat de Manters o Tanquem els CIE.

Sortida habitacional per a sol·licitants d’asil

Els responsables de La Teixidora volien donar per tancades les seves activitats a la finca del carrer de Marià Aguiló el passat mes d’octubre, quan els va contactar el col·lectiu d’activistes Emergència Frontera Sud (EFS). “Aquest estiu van arribar moltes persones amb els autobusos de la Creu Roja fins a Barcelona i ens trobàvem desbordats. Trobar aquesta casa significava que vint persones no havien de dormir al carrer”, explica un dels membres del grup.

Emergència Frontera Sud és una xarxa estatal ciutadana d’activistes que fa tasques de suport i acompanyament a les persones migrants. Això vol dir que són al costat de les nouvingudes fins que aconsegueixen tenir una situació estable al lloc d’acollida

EFS és una xarxa estatal ciutadana d’activistes que fa tasques de suport i acompanyament a les persones migrants. Això vol dir que són al costat de les nouvingudes fins que aconsegueixen tenir una situació estable al lloc d’acollida. A Barcelona, els recullen a l’estació del Nord quan arriben en els autobusos de la Creu Roja, els acullen a casa seva, els donen informació sobre els recursos que hi ha per menjar, dormir, dutxar-se, els acompanyen a fer els tràmits per gestionar la sol·licitud d’asil i miren de donar-los assistència jurídica.

Segons les dades proporcionades per l’Ajuntament de Barcelona i la Creu Roja, el 2018 van arribar a Barcelona 4.758 persones des de la frontera sud de l’Estat espanyol. A l’estiu, l’Ajuntament va habilitar 500 places noves en un dispositiu d’emergència per donar assistència bàsica a més persones. “Aquest dispositiu es va posar en marxa a l’agost”, puntualitza un membre d’EFS, “però ja al juliol van arribar moltes persones que no van poder ser ateses”.

La majoria dels ocupants de Casa Àfrica són sol·licitants d’asil, o bé ja tenen endegats els tràmits per demanar-lo. Estan apuntats a la llista d’espera per entrar a l’alberg i participen en formacions que ofereix Barcelona Activa. L’Ajuntament assegura que fa seguiment dels seus casos des del districte de Sant Martí. Ara mateix, agraeixen a EFS que els hagi aconseguit un lloc on residir i els acompanyi amb informació i assistència jurídica. El grup compta amb advocats voluntaris que els ajuden a preparar les entrevistes per demanar asil.

Els límits de l’acollida municipal

El col·lectiu assegura que hi ha tres mesos de llista d’espera per accedir a un alberg municipal. Així que les persones que arriben a la ciutat, es queden al carrer. “Baixen de l’autobús i la Creu Roja els dóna un mapa per arribar al SAIER. I prou. No coneixen l’idioma. No coneixen la ciutat. No saben què és el SAIER”, rebla l’activista Nebon Babou Bassono.

El col·lectiu Emergència Frontera Sud assegura que hi ha tres mesos de llista d’espera per accedir a un alberg municipal, així que les persones que arriben a la ciutat, es queden al carrer

Nebon Babou Bassono és el president de l’Associació Burkinabé de Barcelona. Des de l’estiu, fa de portaveu del col·lectiu Emergència Frontera Sud (EFS). Hem de començar l’entrevista, però abans ha de parlar amb un jove africà acabat d’arribar que està desorientat i enfadat. Ens explica la situació: “El primer que hem de fer és tranquil·litzar aquests joves. Vénen d’una ruta molt dura i es troben sense res, ni tan sols informació o indicacions”.

Aquest és el cas de Seydou O., jove de 27 anys que ve de Costa d’Ivori, després de passar pel Marroc i Andalusia. Explica que va arribar a l’estació del Nord a l’estiu i el va rebre personal de la Creu Roja. El van traslladar fins a les dependències del carrer de Sancho de Ávila i allà li van dir que no s’hi podia quedar, de manera que havia de cercar una solució. Seydou O. afegeix que el van retornar a l’estació d’autobusos amb 80 euros i un mapa per anar fins al SAIER. Allà, sense saber ben bé què havia de fer, va trobar la primera persona d’EFS.

EFS s’organitza des de l’estiu per donar un sostre a les persones que acaben d’arribar a la ciutat i que no tenen familiars que els puguin acollir. Davant de la saturació dels equipaments municipals, aposten per l’autogestió i la voluntat ciutadana. “Ho fem com podem, a casa nostra, a casa d’algun company… l’administració no contempla els terminis d’espera dels albergs i això vol dir que no tenen cap altra sortida que el carrer, si ningú no els ajuda”, explica un membre del col·lectiu.

Babou Bassono i els seus companys expliquen que queden desatesos a l’hora de demanar asil, cercar allotjament o accedir a l’atenció sanitària. A més de la manca real de recursos, indiquen que tampoc tenen accés a la informació sobre els passos que han de seguir per establir-se a la ciutat

Babou Bassono i els seus companys d’Emergència Frontera Sud expliquen que els migrants els comenten que queden desatesos a l’hora de saber com demanar asil, cercar allotjament o accedir a l’atenció sanitària. Al SAIER, diuen, no hi ha equips de traducció, sinó personal que pot parlar anglès, francès o, en alguns casos, àrab. Quan no és així, des de l’equipament es contacta, per via telefònica, i després d’una espera que pot ser ser d’una o dues hores, amb un traductor que ajuda a fer arribar la informació. Hi ha migrants que vénen de països de l’Àfrica on es parlen altres llengües i, de vegades, no coneixen ni el francès, ni l’anglès. En aquests casos, encara és més difícil trobar un traductor.

L’assistència jurídica que proporciona el SAIER, afirma Emergència Frontera Sud, consisteix en una cita grupal amb un advocat. La concessió de la cita pot trigar un mes. A més, tot i que el servei també preveu un assessorament individualitzat, de les vint persones que acompanya el col·lectiu i que ja tenen cita per demanar asil, només dues se n’han pogut beneficiar, a causa dels terminis d’espera.

Malgrat tot, l’Ajuntament de Barcelona exposa que “des del juny, han passat per servei de primera accolida 3.359 persones i totes han tingut accés a traductor i a orientació jurídica bàsica”. El consistori afegeix que el SAIER, en concret, disposa de servei de traducció en vuit o deu idiomes diferents, i ofereix orientació jurídica gratuïta. “El que no podem oferir és allotjament perquè no és, ni competència municipal, ni tenim recursos per fer-ho”, conclouen fonts de l’Ajuntament. A l’estiu, ja va fer una crida a l’Estat espanyol perquè assumís les competències que li pertoquen en matèria d’asil, ja que, en aquests moments, la tasca d’acollida s’ha de tirar endavant amb els fons municipals.

Suport veïnal al Poblenou

Al barri del Poblenou, el grup de migrants ha rebut l’escalf del veïnat. L’Associació de Veïns del Poblenou i altres entitats com La Flor de Maig han comptat amb els joves africans en les seves activitats i els han facilitat roba i menjar. Montse Milà, de l’Associació de Veïns, ha seguit el cas juntament amb Emergència Frontera Sud i l’Ajuntament de Barcelona. És una de les responsables de l’informe de vulnerabilitat pel qual s’ha aturat, de moment, el desallotjament de l’immoble ocupat. “Sabem que aquesta és una victòria parcial”, matisa, “perquè l’edifici de Marià Aguiló és al centre del barri i és un caramel per a l’aixecament de pisos privats, però lluitarem fins on puguem per defensar que els nois es quedin al barri”.

La Directa

Author: thefreeonline

The Free is a book and a blog. Download free E/book ...”the most detailed fictional treatment of the movement from a world recognizably like our own to an anarchist society that I have read...

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

%d bloggers like this: