Hotel Amaika, quatre estrelles, silenci;

Hotel Les Palmeres, quatre estrelles, silenci; Hotel Marítim, tres estrelles, silenci; Hotel Terramar, tres estrelles, silenci; Hotel Gaviota, en algun moment havia tingut unes estrelles que fa més de deu anys que han caigut, remor darrere la tanca. En un dels murs del darrere, un cartell anuncia que dissabte 28 de gener s’inaugura el centre social autogestionat La Bruna.

Fa poc menys d’un mes que un grup de veïnes del poble va decidir okupar aquest espai, propietat d’Industiral Roige SA, per fer-hi “un espai alternatiu i realment autogestionat al marge de l’espai institucional dins el context poble i en concret el context Calella”, explica Lola, una de les participants del projecte. Les tasques d’adaptació de l’espai no s’aturen en cap moment; cal que tot estigui a punt pel primer acte del primer espai d’aquestes característiques al municipi.

“Treballem sense referents ni història. Fer que la gent es tregui els estereotips tan pesats com els que suposa una okupa i construïbles dins el seu imaginari d’una manera diferent, integrada dins la realitat local, és potser el més difícil”, relata Lola. Després de l’okupació no han tingut gaires problemes amb la policia ni la propietat, més enllà de la denúncia de rigor per part d’aquesta i la identificació, per part dels Mossos d’Esquadra i la Policia Local d’una noia que estava participant de les jornades de treball, asseguren.

Ella mateixa reconeix que, tot i que en principi aquest edifici atrotinat de balcons de fusta, parets blanques i esporàdiques rajoles de ceràmica, no era la prioritat, “és genial que sigui un hotel perquè té un pes simbòlic molt important a Calella. Pesa molt dins les vides de totes, d’un costat, per l’odi als guiris i al que representen, i de l’altre, perquè totes acabem treballant precàriament en aquest engranatge”.

Sacs de ciment i eines s’amunteguen entre jardineres i el que en algun moment havia estat una font de pedra. Lones de tela, garrafes i ferros ocupen el que s’intueix com una barra de bar. Segons expliquen, el primer objectiu és rehabilitar la primera de les quatre plantes i fer que l’espai sigui accessible per a persones amb mobilitat reduïda.

La idea d’inclusivitat és de les que més remarca Lola: “En general volem que hi tinguin cabuda, també les animals. Hem parlat molt del tema de les nenes, perquè moltes estem al món del lleure i creiem que és important que tinguin un espai on poder participar i també que els pares i mares tinguin un lloc on hi puguin anar amb elles”. Dins aquesta visió, també remarquen que aquest és un espai sense fum i vegà.

Que La Bruna porti nom de noia no és en va, tampoc. Un dels eixos que travessa l’espai és l’abordatge del gènere des d’una perspectiva feminista. “La majoria de la gent que va formar part de l’okupació som dones i el paper d’aquestes dins l’espai ens sembla molt important. Tenim totes molta consciència del nostre cos i de què significa el rol de gènere sobre nosaltres com a ties que som”, exposa Lola.

El pati exterior és el punt de contacte amb el carrer i les veïnes de la zona amb les que, per ara, diuen, la relació és bona: “de fet, la veïna del costat és la filla de la família que va construir l’hotel i la relació és bastant bona”. Així ho explica Lola, que reivindica la voluntat de mantenir bons vincles amb el veïnat.

Més importància encara diuen donar a les cures i al component emocional que “s’ha tractat molt des del principi a les assemblees dels diumenges perquè totes ens sentíssim còmodes a l’hora de prendre decisions” i recalca que era molt important per a elles “sentir que la Bruna era alguna cosa més que un projecte polític separat d’allò personal, que era aquest projecte personal i polític que desitjàvem i on sentir-nos a gust”.